Dijous, març 28, 2024
15.8 C
Barcelona

Un informe registra 411 discriminacions al 2019. El 25% per LGTBI-fòbia

28/05/2020 - Redacció

Divuit entitats de defensa de drets i que treballen en la lluita contra la discriminació i el servei municipal de l’Oficina per la No Discriminació (OND) ha publicat l’informe anual de l'”Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019″.

Aquest informe, a més de recopilar i analitzar les dades recollides per les entitats i l’OND, aprofundeix en les problemàtiques, les estratègies per fer-hi front, així com els reptes que encara queden per endavant i recomanacions tant per a les administracions públiques com per a les entitats.

L’Observatori de les Discriminacions, lluny de ser una mera compilació de dades, és el resultat d’un procés de treball col·laboratiu que ha consistit en grups focals, formats per les persones de les entitats i també persones afectades per situacions de discriminació. D’aquesta manera, s’ha dut a terme una reflexió conjunta sobre els mecanismes del fenomen, les causes que hi ha darrere de la infradenúncia, i per dissenyar estratègies de futur i incloure la perspectiva interseccional, és a dir, el fet d’estar subjecte a la discriminació per múltiples causes.

La Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, autora de l’informe, està formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

411 discriminacions on un 25% són per LGTBI-fòbia

En resum, durant el 2019, les diferents entitats han recollit 411 situacions de discriminació, una xifra molt superior a les 265 registrades el 2018, i en què el racisme i la xenofòbia, en primer lloc amb un 33% dels casos registrats, i la LGTBI-fòbia, després, amb el 25%, són els principals motius de discriminació a la ciutat. L’augment de casos entre el 2018 i el 2019 es deu a la incorporació de noves entitats a la Taula, fet que ha ampliat el radi de recollida.

Tot i això, i malgrat els esforços que duen a terme les entitats i l’OND, la infradenúncia és encara una problemàtica que invisibilitza el fenomen a Barcelona. A partir de la recerca i treball conjunt de la Taula d’Entitats conjuntament amb persones afectades, la discriminació com a vivència quotidiana normalitzada és de les principals raons d’aquesta infradenúncia.

Observatori de les discriminacions a Barcelona 2019: qui ...

La normalització de la discriminació no és només un fenomen que atenyi a l’experiència de la pròpia víctima, sinó que és una pràctica generalitzada, quan la societat incorpora determinats estereotips i prejudicis. Altres raons que expliquen la infradenúncia són la manca de confiança en ocasions en un sistema i cossos de seguretat, la por de les conseqüències i les represàlies si es denuncia, l’extrema vulnerabilitat de les víctimes, com poden ser les persones sense permís de residència, o la negació o vergonya d’haver patit una situació de vulneració de drets.

Per tal de fer-hi front, és imprescindible mantenir i potenciar el treball conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina per la No Discriminació, i les entitats que treballen l’atenció a les víctimes i la defensa de drets, per reforçar la prevenció, oferir serveis psicolegals amb visió interseccional i aprofundir en aquells àmbits on la infradenúncia és més acusada, com és l’antigitanisme o la islamofòbia.

A l’hora de denunciar casos de discriminació, els homes joves són majoria a l’hora de denunciar aquests casos, sobretot entre 25 i 39 anys. Segons l’informe, això s’explica per la interiorització o assimilació de reaccions per part de força dones a partir d’una determinada edat, disposar menys temps per empoderar-se i fer el pas per denunciar, o també l’existència de nombrosos serveis municipals específics dedicats a la lluita feminista i per atendre les víctimes de la violència masclista, com els PIAD, el SARA, la UTEH, el SAH, entre d’altres.

Els detalls extrets de l’informe sobre les disciminacións per LGTBI-fòbia

Quant a la LGTBI-fòbia, la gran majoria de situacions són per acció directa de particulars, un 73%, i, alhora, són les que més agressions físiques registren. Així, prop de la meitat de les discriminacions en què es vulnera el dret a la integritat física són per aquesta raó. La majoria de situacions de discriminacions són a l’espai públic, ja sigui al carrer, en parcs o platges, com també en l’àmbit del transport públic. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori contra l’Homofòbia estan treballant en unes directrius contra les violències cap a la diversitat afectivosexual i de gènere en el transport públic. En aquest àmbit també s’ha elaborat un protocol d’actuació davant les agressions LGTBI-fòbiques, en el qual ha participat l’OND, el Centre LGTBI Barcelona i les entitats LGTBI de la ciutat tal com ja ús vam explicar fa uns dies.

La interseccionalitat, quan els factors de la discriminació són múltiples

Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació en general, i de la Taula d’Entitats en particular, és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una nova eina, anomenada Relief Maps (www.reliefmaps.cat), o mapes de relleu, una de les poques eines metodològiques que aborden aquesta qüestió. Relief Maps està dissenyat per a l’estudi de les discriminacions des d’una perspectiva interseccional, relacionant els eixos de desigualtat, els llocs de la vida quotidiana i les emocions de cada persona.

Amb aquesta eina, es podrà aconseguir, a l’hora de recollir dades sobre casos de discriminació, aportar informació sobre el context vital de la persona i poder identificar, així, altres discriminacions que rarament es denuncien, perquè o bé estan normalitzades o bé no es consideren suficientment greus. Amb la informació recollida, es podrà analitzar la discriminació des d’una perspectiva interseccional, basada en les emocions i amb especial atenció del lloc on ocorre, fet que pot proporcionar eines per a la intervenció.

Pots llegir l’informe sencer aquí: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/05/INFORME_DISCRIMINACIO_2019_A4_CA-1.pdf

BCN Ciutat de Drets (@BCN_CiutatDrets) | Twitter

Foto: Laura Guerrero

Redacció
Equip de redacció d'Orgull Ràdio