El Ministeri d’Educació ha detectat 5.557 possibles casos d’assetjament escolar en un any, dels quals la majoria, set de cada deu, portaven produint-se durant mesos o anys, i més de meitat de les víctimes el sofria pràcticament diàriament.
Així ho reflecteixen les dades del Telèfon contra l’Assetjament Escolar del Ministeri d’Educació i Formació Professional segons els quals, aquest servei va atendre 12.799 trucades entre novembre de 2017 i octubre de 2018, un descens respecte al mateix període de l’any anterior quan es van atendre 25.366 trucades. Aquesta disminució es deu al fet que durant aquest període diverses comunitats autònomes van posar a la disposició dels menors els seus propis telèfons contra l’assetjament.
En la majoria dels 5.557 possibles casos d’assetjament detectats (79%), els qui ho van comunicar van ser les mares o pares de les víctimes, ja que només el 3,8% dels menors agredits es van atrevir a denunciar-ho.
Dia Mundial contra l’Assetjament Escolar
La majoria de casos van ser comunicats per mares o pares de les víctimes
Segons les dades del Ministeri que dirigeix Isabel Celaá difosos amb motiu del Dia Mundial contra l’Assetjament Escolar que se celebra el 2 de maig, gairebé la meitat de les víctimes, el 46%, tenia entre 10 i 13 anys, mentre que el 17% eren més petits, de 8 i 9. I a penes hi ha diferència per sexes: el 49% de les possibles víctimes eren noies enfront del 48% dels nois.
En el cas dels assetjadors, dels quals el 30% tenia entre 11 i 13 anys, la diferència per sexes és major. Així, encara que els possibles assetjadors formen part, majoritàriament d’un grup mixt de nens i nenes, ells suposen un 39% (individualment i en grup) enfront del 25% de nenes. Quant al tipus d’assetjament, dins del psicològic, el més comú van ser els insults, en un 39% de les trucades.
En els casos d’assetjament físic, la majoria de les víctimes, el 64%, va sofrir cops i empentes, mentre que en els de ciberassetjament, les agressions més comunes (78%) són els insults o riures a través de les xarxes. Dins del denominat assetjament social, la més freqüent era no deixar participar en activitats a la víctima, situació que van sofrir un 33% dels menors agredits
En els possibles casos d’assetjament sexual detectats, la meitat de les víctimes va ser degradada amb insults o comentaris obscens, quatre de cada deu va patir assetjament o intimidació i l’11% va denunciar abusos sexuals.
L’assetjament genera que la meitat de les víctimes tingui dificultats amb les relacions socials i no vulgui anar al col.legi
Dels casos atesos pel Telèfon contra l’Assetjament Escolar, el problema havia estat comunicat als pares i als professors en el 25% i 22% dels casos.
Gairebé la meitat de les possibles víctimes van denunciar que se sentien intimidades davant el que els estava succeint i entre els problemes psicològics que registraven destaca l’ansietat, en el 40% dels casos, i la tristesa, en el 36%.
L’assetjament també general problemes físics com els digestius, que afectaven el 30% dels assetjats, i de somni, en el 26%.
A més, l’assetjament genera que la meitat de les víctimes tingui dificultats amb les relacions socials i no vulgui anar al col·legi i que, en un de cada quatre casos disminueixi el rendiment escolar.
El telèfon contra l’assetjament escolar del Ministeri d’Educació i Formació Professional és el 900 018 018, és un servei gratuït, confidencial, anònim, està operatiu les 24 hores i és atès per psicòlegs donats suport per treballadors socials i advocats.
En tots els casos s’informa l’interlocutor dels passos que ha de seguir per a comunicar al centre educatiu la situació de l’assetjament, amb la finalitat que es prenguin les mesures oportunes.
Els casos que requereixen atenció especial, bé per la seva gravetat o per no haver rebut el suport esperat del centre educatiu, es deriven als serveis d’Inspecció Educativa o a les Forces i Cossos de Seguretat, tal com marca el protocol d’actuació.
EuropaPress
