30/03/2020 - 10.30h - Patricia Muñoz Sánchez
Les grans històries han de ser explicades i la de La Veneno és una d’elles. Javier Calvo i Javier Ambrossi així ho van veure i van crear “Veneno”, un “homenatge”, per a ells, tant a la seva figura com a la de “totes aquelles persones que han fet tant pel món LGTBI”.
La vida de Cristina Ortiz va ser una muntanya russa. D’aquestes que et deixen sense alè, en les quals hi ha parts de llum, de gaudi i goig i en les quals hi ha ombres i foscor quan un tanca els ulls amb força i desitja que tot acabi, que tot passi.
Aquestes ombres són les que, d’alguna manera, Javier Calvo i Javier Ambrossi van ser capaces de veure: la persona darrere del personatge. Darrere del rètol de llums “La Veneno” s’amagava una història, marcada per la prostitució, el món transsexual, les males companyies i anys de lluita, que havia de ser comptada i que, finalment, va ser estrenada aquest diumenge 29 a Atresplayer Premium.
“La Veneno va ser una dona que va tenir una història molt difícil, però ella mai es va comportar com una víctima. Sempre va ser una lluitadora. Omplia el seu passat de fantasia i el seu present de lluita. Ella sortia en televisió quan no hi havia cap dona ‘trans’. La seva presència era una reivindicació en si mateixa”, expliquen Els Javis en un esdeveniment online preparat aquest divendres per Atresmedia i emès a través de les xarxes socials de la sèrie per a desgranar els detalls del projecte.
La Veneno posava veu i rostre a una realitat que molts no volien veure en aquells temps i, ara, Calvo i Ambrossi, al costat d’un brillant elenc actoral i equip artístic i tècnic, donen de nou veu i claredat a la història d’una dona que, com ells mateixos comenten en l’esdeveniment d’Atresmedia, “va obrir camí per a les generacions que van venir després”.
Els creadors no s’obliden, així mateix, que aquesta història és la història de dues dones, Cristina i Valeria Vegas, periodista i amiga de, qui va escriure les memòries oficials de l’artista, “¡Digo! Ni puta ni santa”, en les quals es basa la ficció.
L’ambiciosa sèrie, composta de vuit capítols de 50 minuts, mescla amb molt d’encert i de manera intel·ligent les històries paral·leles, amb salts temporals inclosos, de Veneno i Vegas (Lola Rodríguez en la ficció), qui comença un procés de canvi i descobriment personal gràcies a la seva amistat amb Cristina Ortiz.
Dividida en tres de les etapes més determinants de la vida de la Veneno, la sèrie compta amb tres actrius que, al costat de l’espectacular treball dels equips de maquillatge, vestuari i perruqueria, permetran que el públic realment vegi a la mítica figura televisiva.
Les interpretacions de Jedet en la primera etapa de transició de La Veneno, Daniela Santiago en l’etapa d’esplendor amb Pepe Navarro i Isabel Torres per als últims anys de vida de l’artista són de tal magnitud que fins i tot, com expliquen Els Javi, hi havia moments en el rodatge en els quals “semblava que la pròpia Veneno era allí”.
Al costat d’això, una estètica molt cinematogràfica, oferta des dels primers segons de la sèrie, que els creadors de “La crida” i “Paquita Salas” han cuidat de manera especial amb la intenció d’oferir aquestes llums, però també aquestes ombres del Parc de l’Oest de Madrid que, en molts moments de la seva vida, La Veneno va transitar.
La de Veneno, la mort del qual encara continua sent una incògnita, va ser “una història molt difícil”, expressen Els Javis, i és per això que, d’alguna manera, ells mateixos senten que la sèrie serà un “homenatge” tant a la seva figura com a la de “totes aquelles persones que han fet tant pel món LGTBI”.
