Dilluns, desembre 6, 2021
6.1 C
Barcelona
spot_img

Per què augmenten les agressions sexuals?

El dia que el judici de la violació en grup a Sant Boi de Llobregat ha quedat vist per sentència després que els pèrits desmentissin la versió dels acusats, i a dues setmanes de la violació d’Igualada, que La Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) encara investiga, a Orgull Ràdio ens hem preguntat per què augmenten les agressions sexuals a Catalunya.

En els últims cinc anys, la policia té constància de 269 abusos i agressions múltiples a Catalunya, és a dir, que cada dia es denuncien tres violacions. La meitat de totes aquestes denúncies, és de menors d’edat. I encara hi ha una xifra negra, un interrogant en aquestes dades: què passa amb totes aquelles agressions no denunciades?

El silenci és perillós, i a l’entorn digital, encara angoixa més. Que hagin crescut el nombre de denúncies per agressions sexuals no només es deu a un augment en consciència feminista general –a què s’ha invertit més en recursos d’atenció a víctimes–. Aquesta xacra ha migrat a l’entorn digital. Antonio Andrés Pueyo, membre de Prevensi –una organització que lluita contra l’abús infantil–, explica al diari Ara que aquest augment es deu “a que els delictes sexuals també inclouen els que es cometen a través de les xarxes socials“, en especial en les més usades entre les persones joves. Segons el mateix diari, només del gener al setembre d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han obert el mateix nombre d’investigacions que en tot l’any passat, el 2020: més de cinc per abusos sexuals al dia de mitjana (1.451) i gairebé tres al dia per agressions sexuals (804).

Però ni la policia ni ningú no sap què va passar al 2020 amb les agressions sexuals a Catalunya. Durant el confinament les xifres de denúncies van baixar fins al punt de trencar la tendència en alta que registraven les administracions. Parlen d’una “xifra negra” que correspon a totes aquelles agressions que queden impunes perquè la policia mai arriba a conèixer. I és que només el 8% de les dones denuncia que ha patit una agressió sexual.

Les causes per les quals existeix la no-denuncia, passen per la constant re-victimització que pateixen les supervivents de violències sexuals i masclistes tant als mitjans com per les institucions; la falta de perspectiva de gènere en tots els procediments tant pericials, policials com judicials –en aquest cas, les expertes parlen de ‘violència institucional’– i en tercer punt, perquè els violadors queden impunes un 62% dels casos a Catalunya, segons va desmentir el fact checker verificat al setembre d’aquest any.

Les denúncies només són la punta de l’iceberg d’una violència estructural, sistemàtica i històrica contra les dones i el col·lectiu LGTBI+. En el cas dones trans, la taxa de denúncies encara és més reduïda i les autoritats no disposen de dades o informació concreta quant a les agressions transfòbiques i masclistes. L’Observatori Contra l’Homofòbia comptabilitza 246 agressions LGTB-fòbiques en tot el que portem d’any.

Les autoritats insten a denunciar, i tot i que la feina no hauria de recaure en les supervivents, recorden que cal responsabilitzar als agressors i unir esforços col·lectius per educar en matèria de gènere i sexualitat. La línea d’atenció per violències masclistes a Barcelona és el 900 900 120 i funciona tots els dies de l’any les 24h, però també hi ha una app per recollir on i quan es produeixen les agressions masclistes.