La Direcció General de Memòria Democràtica, la Direcció General d’Igualtat i el Memorial Democràtic, amb la col·laboració del Casal Lambda, han realitzat aquest dimecres un acte de reconeixement dels 50 anys del Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) i, en particular, al seu fundador, Armand de Fluvià, pel seu paper pioner en la reivindicació dels drets de les persones homosexuals en plena dictadura franquista.
L’acte ha tingut lloc dintre del lloc en el marc del Dia internacional contra l’LGBTIfòbia, que es va celebrar el 17 de maig. En l’homenatge commemoratiu ha tingut lloc a l’Institut Francès de Barcelona amb la presència del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la consellera de Justícia, Ester Capella. A més s’ha presentat el documental “MELH (1970-2020) Armand, la memòria d’un moviment”, de Ramon Martínez, Carme Porta, Mario Allegranzi i Jordi Samsó.
Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social i primers activismes
El franquisme va impulsar l’any 1970 la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (LPRS), que penalitzava l’homosexualitat amb multes o internaments en centres psiquiàtrics.
La llei va estimular la resposta dels primers activistes homosexuals a l’Estat espanyol i, en particular, a Catalunya. En aquest sentit, Armand de Fluvià va assumir, des de la clandestinitat, el lideratge d’aquesta protesta en contra d’una llei que considerava les persones homosexuals com desviades, pervertides invertides, immorals, asocials, corruptores de menors i delinqüents.
A partir de contactes internacionals amb la revista francesa Arcadie o la sueca Revolt, Armand de Fluvià va impulsar la fundació l’any 1970 de l’Agrupación Homófila por la Igualdad Sexual (AGOISH), reanomenat com a Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH) al 1971.
Les mobilitzacions socials van ser clau per aconseguir modificacions de la llei (1979, 1983, 1989). La derogació total, però, no va arribar fins al 1995.
Armand de Fluvià
Nascut al 1931, es pot considerar com un dels “pares fundadors” del moviment gai a Espanya. Sota el pseudònim de “Roger de Gaimon”, aquest líder històric va dur a terme, juntament amb Mir Bellgai, les primeres accions organitzades de persones homosexuals en contra de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social (1970).
Paral·lelament va impulsar la creació de l’AGHOIS, a l’entorn de la qual sorgiria la idea de crear el MELH. Fou, a més, un els membres fundadors del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer col·lectiu homosexual creat i legalitzat a l’Estat espanyol, i del Casal Lambda, espai lúdico-cultural dedicat al servei social, al front del qual hi va ser com a president fins a 1995.
