10/03/2020 - 16:05h. - EFE
El pacient fa 30 mesos que sense tractament antiretroviral i sense signes detectables del virus
Els científics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han confirmat la curació del VIH del denominat pacient de Londres, la segona en el món, perquè vint-i-nou mesos després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare i deixar de prendre antiretrovirals segueix sense rastre del virus.
L’estudi del pacient de Londres, que ha publicat aquest dimarts la revista The Lancet HIV, ha coincidit amb la difusió d’un altre pacient, en aquest cas de Düsseldorf (Alemanya), que, segons els científics, podria convertir-se en el tercer cas en la història a curar-se del VIH, després del de Londres i un a Berlín.
Aquest tercer cas de Düsseldorf s’ha donat a conèixer en la Conference of Retroviruses and Oportunistic Infections, que havia de celebrar-se a Boston (els EUA) però que té lloc aquests dies de manera virtual a causa del coronavirus, encara que els metges han assenyalat que es tracta d'”un cas de remissió a llarg termini del VIH”, encara no d’una curació.
En aquest cas, és un home alemany que es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia per a tractar una leucèmia i fa 14 mesos que sense medicar-se i amb el virus indetectable.
Els casos de Londres i Düsseldorf formen part de l’estudi observacional IciStem, que coordinen l’investigador del IrsiCaixa, Javier Martínez-Picado, i el University Medical Center d’Utrecht (Holanda), i que intenta comprendre el paper del trasplantament de cèl·lules mare en la cura de la infecció pel VIH.
En el IciSitem segueixen actualment a 28 pacients trasplantats vius, dels quals dos porten ja un any sense tractament, un dels quals consideren curat i un altre en fase de remissió total de virus.
Martínez-Picado ha dit que els metges diferencien els conceptes de curació i de remissió a llarg termini, en funció del temps transcorregut sense rebrot viral des de la interrupció de la medicació antiretroviral.
“Quan es va publicar inicialment el cas de Londres, insistim a no parlar de cura perquè, encara que divuit mesos convidaven a l’optimisme perquè no s’havia vist un interval tan llarg des del pacient de Berlín, volíem ser prudents i no generar falses expectatives”, ha confessat Martínez-Picado. Ara, amb vint-i-nou mesos de remissió, els investigadors donen per confirmada la curació, la segona en el món després del cas de Berlín, que no va formar part del IciStem.
El pacient de Londres és un home portador del VIH a qui se li va detectar un Limfoma de Hodgkin, per la qual cosa en 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4.
Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i el març del 2019 la revista Nature va publicar un article que demostrava que feia 18 mesos que amb el virus indetectable en la seva sang, la qual cosa li convertia en el segon cas de “remissió a llarg termini”.
Ara, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable en sang, líquid cervell-espinal, intestí i semen i amb nivells molt baixos de genoma de VIH en teixits limfoides, però és material genètic defectuós que no té capacitat replicativa ni infecciosa. “Per això diem que és el segon cas de curació del món, perquè en el pacient de Berlín també es detectaven restes fòssils d’ADN viral sense capacitat infecciosa”, segons Martínez-Picado.
El pacient de Düsseldorf és un home de 50 anys amb VIH que el febrer de 2013 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare amb la mutació CCR5 Delta 32 per a tractar una leucèmia mieloide aguda. El novembre de 2018, els metges van interrompre la medicació antiretroviral i, 14 mesos després, segueix sense rebot viral. Les anàlisis mostren rastres d’ADN del virus en els nòduls limfàtics i el tracte gastrointestinal, encara que sense capacitat infecciosa.
Segons els investigadors, aquests resultats “són compatibles amb una remissió sostinguda del VIH”, la qual cosa el converteix en el tercer cas del món.
Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebrota al llarg de les primeres 4 setmanes. Segons els investigadors, la falta de rebrot en aquests casos es deu al fet que les cèl·lules del donant són resistents al VIH, i a mesura que van reemplaçant les cèl·lules del receptor després del trasplantament, disminueixen les possibilitats d’infecció del virus, que acaba desapareixent.
Pesi a l’èxit, Martínez-Picado ha advertit que “encara queden barreres abans que l’edició genètica del receptor CCR5 pugui ser usada com a estratègia de capellà escalable per a tota la població”.
També ha recordat que el trasplantament és un procediment mèdic de molt de risc, que només s’aplica a pacients amb una malaltia que no pugui tractar-se amb altres teràpies.
