Divendres, març 29, 2024
15.8 C
Barcelona

Dia Mundial de l’Adopció: “És un procediment molt llarg i emocional”

A quinze anys de la primera adopció homoparental a Catalunya –i la primera, també en tot l’estat–, avui se celebra el Dia Internacional de l’Adopció. I a Orgull Ràdio hem volgut celebrar la família a través de fer visible l’experiència d’adoptar una criatura, que no és tan fàcil com sembla. Per això hem entrevistat a Cesc Cornet, escriptor català de novel·la negra que, junt amb el seu marit, s’acaben de convertir en pares.

Dia internacional de l’adopció – via Healthy Children

Des del moment en què una parella o persona demana una adopció fins al que un jutge registra a l’infant amb els cognoms adoptats, poden passar d’entre cinc a set anys. El procés d’adopció a Catalunya és tan llarg que molta gent opta per adoptar criatures amb necessitats especials perquè d’aquesta manera el procediment és més ràpid. Aquesta és la opció que van triar Cesc i Toni, que tot just acaben d’adoptar un infant. Mai es van plantejar ni la gestació subrogada ni l’adopció internacional, ja que aquesta segona és la via més complicada per les famílies LGTBI+ catalanes.

Cesc ens descriu a través d’una videoconferència el procés d’adopció amb molta il·lusió mentre el seu fill, que fa tres setmanes que és a casa seva, juga al seu cantó. Ens explica que malgrat i la pandèmia, no van trobar-se cap treva administrativa o legal, però que el procés ha estat dur i que ha passat un any des que van iniciar el procés fins que han pogut adoptar. Desprès d’enviar la sol·licitud d’adopció a l’Institut Català d’Acolliment i d’Adopció (ICAA), es van sotmetre a un estudi psicosocial, l’anomenada ‘formació-valoració’ per avaluar a les famílies. Unes examinacions que incloïen “cursos i formació sobre educació infantil, a més d’entrevistes exhaustives per tal d’obtenir el certificat d’idoneïtat”, ens explica Cornet. És un document imprescindible, anomenat certificat d’idoneïtat, que serveix per continuar amb el procés adoptiu i les famílies poden arribar a trigar fins a vuit mesos en obtenir-lo.

L’informe el realitza la Institució col·laboradoas d’Integració Familiar assignada, n’hi ha en tretze en tot el territori català. “És un procediment molt llarg i emocional al que no s’enfronten les parelles que decideixen tenir un fill a través de la gestació, i crec que l’haurien de passar perquè s’aprenen moltes coses”, opina Cornet. Des del 2005 que és legal que les parelles LGBTI adoptin a Catalunya, s’han tramitat 500 sol·licituds i només 140 famílies han pogut adoptar per la via nacional.

“Un cop vam obtenir aquest certificat, hi ha un temps d’espera. Tu ja apareixes a la llista, però falta que t’assignin una criatura” ens explica Cesc. L’Institut Català d’Acolliment i d’Adopció s’encarrega d’enviar la proposta d’un infant a les famílies o persones que es postulen per adoptar. “No hi havia ni nom, ni fotografia ni res, per protegir la identitat del menor. Ens donaven dos dies per dir que ens volíem quedar amb el nen”.

Després va venir el període d’acoblament: “una setmana en una casa amb el nen com una ‘família d’emergència’, per veure com ens anàvem adaptant”, descriu en Cesc. Un període que s’acompanya de visites constants de diverses fundacions d’acollida per fer un seguiment del procés de relació i vincle amb l’infant.

Tot aquest camí és el que han hagut de recórrer Cesc i Toni per a poder ser pares. Ara li tocarà jugar el seu rol al jutge, que els ha d’emetre una instància per tal de poder canviar els cognoms del fill que han adoptat i aparegui al registre civil. “Però per aconseguir tot això, a nosaltres encara ens queden com a mínim dos anys” explica Cesc.

Si Cesc i Toni troben el procés d’adopció nacional feixuc, en l’àmbit internacional els hagués sigut encara més difícil adoptar. Avui només es permet l’adopció homoparental en 30 països en tot el món. I dins de la Unió Europea, que ha advertit en deliverades ocasions que blindarà els drets LGBTI+, només la meitat dels estats del bloc comunitari reconeixen els matrimonis del mateix sexe. I és que, potser, sigui aquest el motiu pel qual no fos fins a l’any 2019 que la primera parella LGBTI+ catalana adoptés un infant internacional.