Aquest passat dissabte 18 de desembre, al Centre Cultural i de Memòria del Born (Barcelona) va preestrenar el documental ”Barcelona fora de l’armari”, un projecte que ve de la mà dels productors Belén Rodríguez, Iban Pàmies i Toni Torbellino de Helpium TV; la plataforma creadora de contingut audiovisual.
La presentació es va celebrar al costat de totes i cadascuna de les veus que van col·laborar amb el projecte i que també, al seu torn, són vividores en primera persona de les diferents situacions que s’expressen en el documental.
L’objectiu del documental és demostrar que la persistència és la millor forma de lluita pels drets i que si deixem de lluitar fins i tot havent-los aconseguit estarem en perill de perdre’ls. Les veus de diferents personalitats expressen les dificultats de convivència que tenien en diferents èpoques de la seva vida. El franquisme, per exemple, va representar la pèrdua total d’alguna mena de llibertat que anteriorment les persones LGBTIQ+ van pensar que tenien, però que no va ser del tot així, ja que, amb lleis com la perillositat civil o rehabilitació social, es pretenia vetllar per un model de família únic i així trencar amb la tendència de l’època quant al desig de llibertat que expressaven les poques persones que en aquells dies podien manifestar-se a favor del col·lectiu.
Com així ho expressa el documental, fins a 1995 no es va derogar la llei abans esmentada, un fet molt recent que ha impedit que altres comunitats de l’estat espanyol ni tan sols poguessin parlar d’aquest fet social. Al seu torn, s’expressa en la importància de Catalunya com a comunitat precursora de la lluita del col·lectiu, ja que la ciutat, sempre ha estat davantera en qüestió de drets socials.
Al seu torn, s’expressa en la importància de Catalunya com a comunitat precursora de la lluita del col·lectiu, ja que, la ciutat, sempre ha estat davantera en qüestió de drets socials.
I és que la LGBTIFÒBIA no discrimina només les persones que se senten part del col·lectiu, sinó també, a les persones que afavoreixen les lleis per al col·lectiu. Així ho expressa un dels interlocutors quan indica que en 2 ocasions van arribar a tancar-li el local per permetre que fossin allí persona del col·lectiu.
Amb aquest fet es demostra que no sols es discriminava pel simple fet de ser homosexual, sinó també per deixar que els altres sentis lliures de ser-ho. No es comprèn la necessitat de voler tancar un local per les persones que allí transcorren. Podem entendre que per l’època ja havien canviat moltíssimes coses positives.
Gràcies al documental de Barcelona fora de l’armari, podrem veure que ens ha costat molt aconseguir els drets que avui tenim, però que no ens rendirem i cuidarem d’ells com el primer dia.
PER ADRIÁN GARCÍA
