El Govern ha donat llum verda aquest dimarts a la futura llei trans, que permetrà als majors de 14 anys canviar de sexe sense proves ni testimonis, i acaba amb els informes sanitaris i la necessitat de tuteles mèdiques i legals.
“Amb aquest projecte de llei pretenem superar aquesta històrica invisibilitat, l’estigmatització i la falta de reconeixement dels drets de les persones LGTBI”, ha dit la portaveu del Govern, María Jesús Montero.
L’avantprojecte de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI comença així la seva tramitació, després de mesos de dures negociacions en el si del govern de coalició i les crítiques d’un sector del moviment feminista que creu que aquesta llei suposa l'”esborrat de les dones”.
Per a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, l’aprovació d’aquest projecte de llei és una mostra de la “fortalesa” de l’Executiu de coalició i s’ha felicitat perquè, malgrat les diferències, amb “negociacions llargues i difícils”, s’ha complert amb l’acord de govern i han aconseguit fer polítiques “que milloren la vida de la gent i amplien les oportunitats de felicitat de milions de persones”.
Montero ha assegurat que, a més del col·lectiu trans i LGTBI, les protagonistes de l’impuls a aquesta llei són també les dones feministes.
“Aquesta és una llei feminista que entén que o arribem totes o no arriba cap”, ha dit i, respecte a les crítiques d’un cert sector del feminisme, ha recordat que sempre que s’aproven lleis d’aquest calat, com la de l’avortament o la del matrimoni igualitari, hi ha debat social i oposició, “però amb el pas dels anys ningú es reconeix en aquestes posicions”.
Ha subratllat que amb aquesta legislació Espanya “fa història”. “És un pas de gegant” en l’avanç dels drets de les persones trans i *LGTBI i ha agraït el treball realitzat tant pel Ministeri de Justícia, com pel conjunt del Govern i els propis col·lectius.
Aquesta llei -ha dit- mostra la fortalesa d’un Govern “aliat de les persones trans i *LGTBI” i que és capaç de treballar i fer polítiques “que milloren la vida de la gent i garanteixen la seva felicitat”.
En el mateix sentit s’ha pronunciat el ministre de Justícia, Juan Carlos *Campo, que ha afirmat que un Govern que es preï ha de tenir l’objectiu de “portar la felicitat a la societat a la qual serveix”.
“Que avui hi hagi persones que poden respirar més tranquil·les és motiu suficient perquè aquest Govern se senti satisfet”, ha dit Camp.
El titular de Justícia ha agraït la labor exercida per la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo. “Comptar amb una persona sensible amb aquests temes és garantia de solidesa”, ha dit.
Ha restat importància a les discrepàncies dins del Govern i ha assegurat que Calvo, en qüestionar en el seu moment el canvi de sexe per “mera voluntat o desig”, es feia ressò de la doctrina constitucional, que exigeix “maduresa i estabilitat” per al canvi de sexe.
Tots dos ministres han destacat que la nova legislació situa a Espanya a l’avantguarda d’Europa en un context en el qual hi ha un “qüestionament profund” dels drets de les persones LGTBI.
“El missatge que com a Govern volem manar a les persones *trasn i *LGTBI és que no estan soles”, ha emfatitzat Irene Montero.
La llei disposa que els menors de 12 i 13 anys necessitaran una autorització judicial per a canviar el seu sexe en el Registre Civil, mentre que a partir dels 14 anys qualsevol persona podrà fer-ho amb un tràmit administratiu, sense proves ni testimonis.
D’aquesta manera, la voluntat de la persona serà l’únic requisit per al canvi, i s’acaben així els informes sanitaris i la necessitat de tuteles mèdiques i legals.
Aquest va ser un dels principals punts de fricció entre els socis de govern, que finalment han acordat permetre el canvi de sexe i nom en el Registre Civil sense necessitat de testimonis, proves ni informes mèdics.
La portaveu del govern, preguntada de manera directa sobre si ella dóna suport a l’autodeterminació de gènere, ha assenyalat que “és partidària del text que ha aprovat el Consell de Ministres”.
La llei estableix un mecanisme per a evitar el canvi continu de sexe i, amb això, el frau de llei, ja que les persones que hagin canviat l’esment registral del sexe necessitaran una autorització judicial per a tornar a fer-lo.
En aquest sentit, Camp ha apuntat que la reversió és possible, però només una vegada, després d’un termini d’almenys sis mesos i amb una autorització judicial.
La llei prohibeix les teràpies de conversió, aversió o *contracondicionamiento destinades a modificar l’orientació, identitat o expressió sexual.
Garanteix a lesbianes, bisexuals i persones trans l’accés a tècniques de reproducció assistida i modifica el Codi Civil perquè les dones lesbianes i bisexuals puguin procedir a la filiació dels seus fills sense necessitat d’estar casades.
En el cas dels bebès intersexuals, es prohibeixen les cirurgies de modificació genital en néixer i dóna als pares un termini de 12 mesos abans d’inscriure el seu sexe en el Registre.
en actualització
