22/03/2020 - 22:01h.
Carmen Brau, més coneguda popularment com a Carmen de Mairena, a mort als 87 anys a Barcelona a causes naturals segons ha informat el seu perfil oficial a Instagram.
Es va fer popular per les seves aparicions televisives a programes com ‘Al ataque’ o ‘Crónicas Marcianas’ i ven ràpidament va calar entre l’audiència gràcies a la seva espontaneïtat.
Segons s’informa el compte oficial d’Instagram, ha mort a Barcelona per causes naturals i s’ha “anat plena d’amor, acaronada i cuidada per nosaltres els seus éssers estimats més pròxims”. En el mateix text s’alça la figura de la televisiva afirmant que “avui brilla una estrella mes en el firmament, l’estrella d’una dona lliure, fort, valenta i lluitadora, que ha estat i serà una icona LGTBIQ, donant visibilitat i lluitant pels drets del col·lectiu en èpoques molt dures i difícils.”
Carmen va néixer al barri de Sarrià i des de petita ja cantava coples. De gran va treballar al locals barcelonins com el Copacabana, Bodega Apolo, Ciros i proporciona’n un cert renom com a cantant de cuplé. La cupletista catalana va saltar a la fama als 90 gràcies a la seva espontaneïtat en diferents programes de televisió i per grans frases televisivas.
Després de moltes penúries, Carmen de Mairena va acabar els seus últims dies en una residència de Barcelona, ja convertida en un símbol de tota una època, un personatge de “Pink Flamingos”, de John Waters, amb una vida sòrdida i dura.
Mairena va lluitar per ser dona a la Barcelona dels 50, va estar diverses vegades en la presó -“ser marica anava contra Franco”, deia-, i d’on va sortir amb tota la cara plena de grans perquè “un marica de la presó em va depilar la cara i se’m va infectar. Llavors ja no podia fer gales d’artista”, explicava ella en un llibre autobiogràfic en 2017, realitzat per la dibuixant i il·lustradora Carlota Juncosa i publicat per Blackie Books.
En aquest llibre, Juncosa recorria tota la vida de Carmen de Mairena, abans i després d’injectar-se silicona, prostituir-se, fer una pel·lícula amb Javier Cárdenas, convertir-se en una de les estrelles de “Cròniques marcianes”, ser una “freak” de la tele o fer picades d’ullet a la política.
En el pròleg d’aquesta biografia il·lustrada, l’escriptor barceloní Javier Pérez Andújar resumia la seva figura: “d’alguna manera Carmen de Mairena és la nostra estàtua de la Llibertat, és a dir, un símbol que no tenim”.
