El Centre LGBTI de Barcelona va celebrar ahir 20 de novembre la seva jornada anual “Memòria s’escriu en femení“, aquest any dedicada a la memòria de les dones lesbianes, trans i bisexuals, en el marc del cicle temàtic “Memòria: absències i presències”, el nou cicle d’activitats del Centre que inclou exposicions, taules rodones, projeccions, presentacions de llibres i altres esdeveniments culturals i que durarà fins al pròxim 22 de gener.
La fita coincidia amb el dia de la Memòria Històrica Trans; el dia de la infància i, alhora, la data en què va morir Franco –ara fa quaranta-sis anys–, i per això el Centre LGTBI+ va voler rendir homenatge a les dones LGBTI+ que han precedit en la lluita LGTBI+ a Catalunya i Espanya. I així ho va fer amb un reconeixement institucional a l’activista Empar Pineda, referent històrica de la lluita pels drets de les dones i lesbianes i altres identitats dissidents, guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 2008.
La jornada va donar tret de sortida a les deu del matí amb la presentació del nou cicle al Centre LGBTI+ i el reconeixement a Empar Pineda; a la benvinguda hi van participar Andreu Agustín, director del Centre LGBT+ de Barcelona; Laura Pérez, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i Katy Pallàs, presidenta de l’Associació Famílies LGTBI i vicepresidenta de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya. “És una jornada dedicada a la memòria de dones trans i lesbianes, trajectòries i històries de les quals han estat sempre invisibilitzades”, va explicar Andreu Agustín. “Avui posem en relleu aquestes vivències per construir un pont cap al futur”.
Katy Pallàs i Laura Pérez en els seus discursos van voler rendir homenatge a Empar Pineda fent un recorregut per la seva trajectòria com activista pels drets de les dones i les lesbianes. Segons les ponents, Pineda va ser la veu de referència que indicava que el món estava canviant durant la transició. Parlem de les èpoques on ser LGBTI+ a l’estat encara era considerat un crim i una malaltia; una llei que, recordem, no es va derogar fins al 1988. Entre altres Pineda va participar en la primera marxa LGTBI+ de tot l’Estat, va lluitar per drets com el de l’avortament, el divorci, la dissidència sexual i els drets LGBTI+.
Empar Pineda és reconeguda avui, no només per la seva trajectòria, sinó també per la seva personalitat i la seva interpretació del feminisme d’esquerres. En el seu discurs d’agraïment pel reconeixement que l’otorga el Centre LGTBI+ de Barcelona, Pineda va insistir en la necessitat de fer visibles les lluites feministes i lesbianes que han ajudat a millorar la vida de moltes persones, però que encara queden drets a guanyar.
Empar Pineda: “Hem de trobar el lligam entre les que han lluitat i les que lluiten ara per visibilitzar l’esforç i el moviment en pro dels drets LGTBI+”
A les onze del matí va començar la primera taula rodona de la jornada: La Història del moviment des d’una perspectiva lèsbica on van participar Sandra Vilaseca, activista feminista i pels drets de les persones trans* i tresorera de la Plataforma d’Entitats LGTBI+ de Catalunya com a moderadora de la taula i amb les ponents Isabel Franc, escriptora especialitzada en literatura lèsbica; Mercè Otero, llicenciada en filosofia i lletres i responsable del Centre de Documentació de l’espai feminista Ca la Dona i Dolors Majoral, representant del lesbianisme separatista i forma part de les biografies militants i personals de Gretel Amman i de biografia política del moviment feminista de lesbianes a Catalunya. L’activista pels drets trans Sandra Vilasseca va començar el col·loqui recordant les lluites feministes, lesbianes i de classe a l’estat espanyol durant la transició.
Sandra Vilasseca: “És basic vincular la llluita transfeminista amb la lluita de classe de les dones”
Isabel Franc: “era molt difícil reconèixe’s com a lesbiana perquè no hi havia referents i els pocs que hi havia sempre eren negatius o patologitzants”
La primera ponent a dir la seva va ser l’escriptora Isabel Franc, que va fer un repàs per la literatura lèsbica catalana i espanyola de les darreres dècades, passant per la vida de militants feministes i pels drets LGBTI+ i fent una anàlisi de la invisibilització de les lesbianes al món de la cultura i la societat catalana en els darrers anys. La seva intervenció va ser un crit d’alerta a la societat per la falta de referents lèsbics als espais públics: “mai no hi ha hagut tanta presència en diversitat lesbiana als mitjans com fins ara, però les lesbianes continuem sense existir als entorns socials”. Durant el seu discurs va recordar la funció social de les llibreries i la literatura LGBTI+ i va reconèixer la tasca de les editorials amb aquesta perspectiva, com per exemple l’editorial Egales, perquè han possibilitat més llibres posteriors. Segons l’escriptora no hi ha literatura lesbiana a les editorials fins al segle XX.
No va ser fins l’any 1994 que a l’Estat Espanyol es van crear les dues primeres llibreries amb temàtica LGTBI+: la Berkana a Madrid i la Complices a Barcelona. “Quan aquestes llibreries van obrir es van adonar que no tenien prou llibres per vendre perquè en més de vint anys no s’ha escrit sobre lesbianisme” va assegurar Isabel Franc. Per això va remarcar la necessitat “d’un ventall d’imatge lèsbica més divers” a través de fer visibles més històries de feministes lesbianes.
La segona intervenció va ser la de la responsable al centre de documentació de l’espai feminista Ca la Dona Mercè Otero, que va donar una visió més històrica de la lluita social lesbiana a Catalunya. Ho va fer acompanyada del fulletó Lesbiana? Encantada, un plaer, fet pel grup de Lesbianes Feministes de Barcelona fa més de vint anys. Es tracta d’un document que recorda la intervenció de lesbianes durant el període de la transició i els primers moviments de lesbianes feministes. La seva intervenció va passar per recordar accions específiques de grups lesbofeministes durant les dècades dels seixanta fins als norantes, com la manifestació del 77 pels drets LGTBI+ o el meeting de lesbianes contra la llei de perillositat social a l‘antic cinema de Niza de Barcelona del mateix any.
Otero també va posar sobre la taula temes com el matrimoni homosexual, que quan es va regularitzar a l’Estat l’any 2005 “les lesbianes feministes estàvem en contra perquè volíem fer caure el patriarcat, i ens va fer pensar que promoure el matrimoni no ens ajudava gents a enderrocar els rols de gènere“, va explicar Otero. Entre altres històries, la responsable del centre de Documentació de Ca la Dona va recordar que “hi ha un buit històric de vint anys” entre la informació de la guia Lesbiana? Encantada, un plaer i l’actualitat perquè el fulletó acaba el 2001, i hi ha hagut moltes millores legals, socials i polítiques des d’aleshores pel col·lectiu de dones lesbianes.
És precisament aquesta la tasca que estan fent des del centre de documentació de Ca la Dona, uns deures herència de l’espai autònom La Nostra illa, del fons Gretel Amman: un projecte que té com a objectius conservar, difondre, ordenar i donar testimoni dels escrits de la feminista radical Margarita Ammann Martínez, pionera del feminisme a Barcelona. En aquesta direcció va girar el discurs de Dolors Majoral, representant del lesbianisme separatista. Per a ella, aquest concepte és l’equivalent al feminisme radical.
Dolors Majoral: “la dèria de la Gretel va ajudar a crear el primer índex del fons GAM”
Dolors Majoral va intervenir en qualitat de representant del Fons Gretel Amman (GAM) i va explicar que van crear l’espai La Nostra Illa l’any 1986 i que, juntament amb altres grups feministes, l’any 1987 van organitzar la primera setmana del lesbianisme a Barcelona, “una celebració on hi van participar totes les lesbianes feministes quan encara a Catalunya no hi havia espais associatius com Ca la Dona”. Majoral va explicar que arran de La Nostra illa, Ammann i altres lesbianes separatistes van crear la primera revista lèsbica, la revista Laberint, l’any 1989; a partir de la qual es va desenvolupar posteriorment el centre d’investigació de Ca la Dona.
La taula rodona La Història del moviment des d’una perspectiva lèsbica va concloure amb una ronda de preguntes del públic i una cita de l’escriptora lesbiana Maria Mercè Marçal: A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
A dos quarts de dotze començava la segona taula Petjades de dones activistes LBT, amb la participació de l’activista LGBTI+ i feminista catalana i directora de la televisió online Gayles.tv, Maria Giralt, com a moderadora i les ponències de Sofia Bengoetxea, activista pels drets de travestis i crossdressers; Carme Porta, periodista fundadora de IdemTV i membre de la Xarxa Feminista i Ca la Dona; Elisabet Vendrell, professora universitària i ex presidenta de l’associació de famílies LGTBI i Pepa Nolla, presidenta honorífica de l’Associació de Famílies contra la Intolerància X Gènere.
La Moderadora Maria Giralt, que també va participar a la primera marxa pels drets LGTBI de l’estat al 1977, va començar la xerrada explicant que totes les convidades a en aquesta segona taula són dones del panorama activista que lluiten per fer visibles la diversitat sexual i d’identitat de gènere a Catalunya i l’estat i que les seves aportacions en la lluita LBT “han sentat bases perquè noves generacions puguin desenvolupar-se amb més llibertat”. Destaquem algunes de les intervencions de les activistes en drets LGBTI+:
Carme Porta va formar part del grup de Lesbianes Feministes que va organitzar-se en els mítings al cinema de Niza i la manifestació del 77 i que va lluitar a nivell estatal pels drets de les dones LBT. Porta va partir de la idea que les dones lesbianes són invisibles, encara, “tant en els mitjans com en els ulls de la societat” i va defensar que “és una lluita col·lectiva” fer visibles més vivències i històries de dones lesbianes i trans.
Carme Porta: “tenim una societat que no ens mira i això és un problema”
En resposta a una de les preguntes de la moderadora Maria Giralt sobre els ‘privilegis’ dels homes-cis, Sofia Bengoetxea va explicar que aquests “també pateixen el patriarcat” i que no perquè tinguin aquests privilegis necessàriament han de ser més feliços. L’activista trans va qüestionar la desigualtat que es continua donant dins del moviment LGBTI+ i va recordar que, com en tots els espais socials, l’activisme LGBTI+ també està condicionat per la ideologia patriarcal. Bengoetxea assegura que “cal continuar amb la batalla per demanar drets i reivindicar-los, re-pensar les accions que ja s’estàn fent i generar consciència transfeminista”.
Sofia Bengoetxea: “A vegades la feina per ser visible, cansa i no és que ho fem malament, és que no ens volen veure”
Elisabet Vendrell va recordar que les feines de cures i de criança “encara recauen sobre les dones en la societat cisheteropatriarcal” i que aquest fet contribueix a la invisibilització de les dones lesbianes i trans. També va fer menció del paper dels mitjans de comunicació en la visibilització de realitats LGTBI+ i va posar sobre la taula altres temes com la maternitat en parelles lesbianes i les infàncies trans.
Elisabet Vendrell: “la història s’ha escrit per homes i pels homes”
Pepa Nolla va reconèixer que com a cis-heterosexual se sent interpel·lada per totes les aportacions de les seves companyes, donat que “no vaig veure els meus privilegis fins que el meu fill va dir que era gay a casa”, va explicar. Durant la seva intervenció va parlar de les infàncies LGBTI+ i va explicar que la resposta social a les nenes i els nens quan declaren la seva homosexualitat i que això correspon a la invisibilització històrica a les lesbianes. Va insistir que “les persones cis-hetero no tenen cabuda en l’activisme LGTBI+” perquè “els correspon al col·lectiu fer les seves pròpies lleis i relacions afectives”.
Pepa Nolla: “per què que sigui lesbiana una nena és silenciat a casa i que un nen sigui gay provoca un terratrèmol?”
A la sessió de la tarda el Centre LGBTI+ de Barcelona va presentar el projecte “Barcleona fora de l’armari” de HELPIUM TV: un documental que rendeix homenatge a les fites històriques en la lluita pels drets de les persones LGBTI+ a Barcelona.
Les Activitats del cicle temàtic “Memòria: absències i presències” es duràn a terme fins el proper 22 de gener i les podeu consultar aquí 👇
