Perquè la roba que ens posem és una declaració de principis, dilluns va tornar Obrim El Meló a Orgull Ràdio per parlar del futur de la moda: roba ètica, sostenible, diversa i de gènere neutre.
La indústria tèxtil és una de les indústries que més contaminen en el món. Avui la moda no és sostenible però no només pels mètodes de producció massius i pels materials no reciclables que es fan servir. La primera marxa pel 8 de març va ser organitzada al 1857 per treballadores d’una fàbrica tèxtil de cotó en contra de les condicions laborals inhumanes a les que estaven sotmeses.
Avui, activistes antiracistes i ecofeministes denuncien que la indústria de la fast fashion va estar construida a partir de l’explotació de dones negres i indígenes del sudoest asiàtic. Segons el Global Fund for Women, actualment el 80% de les treballadores en fàbriques de la fast fashion són dones d’entre 18 a 24 anys, treballant de 10 a 18 hores al dia i guanyant menys de 3 dòlars diàris. Com pot ser, doncs, que des del 1857 la situació de les treballadores tèxtils no hagi canviat tant? Per parlar de moda ètica i justa van convidar la fundadora, dissenyadora i comunicadora de la marca de roba sostenible Roca Mood, Lucía Roca. (https://rocamood.com/)
Un estudi de la plataforma mundial estudiantil UniDays va revel·lar que el 60% de les persones joves consideren que les marques de roba ignoren a la comunitat queer i vora el 90% d’aquests mateixos joves enquestats creu que hi hauria d’haver més inclusió i diversitat en la moda. Per explorar la roba com a un element performatiu de la identitat, van convidar al graduat en història de l’art Oriol Vall Llosera, i la dissenyadora de moda especialitzada en identitats no binàries i trans a través del disseny digital, Artur Caellas Murcia.
Per parlar del binarisme de gènere en la moda, de pinkwashing i referents LGTBIQ+ en la indústria, a la tertúlia hi van participar els germans Fer Espinosa, periodista especialitzat en moda, i Agustín Espinosa, publicista.
