Diferents experts LGBTI exposen la seva opinió a la xerrada “Les dissidències de gènere al teatre”
Aleix Jaime - 03/07/2020
Teatre la Gleva i Grec en Obert han organitzat un col·loqui entorn de la representació de les dissidències de gènere a les arts escèniques. Aquest s’ha realitzat en honor a l’obra ‘Tránsitos’ en el dia de la seva prevista estrena.
La pandèmia global de la Covid-19 ha causat que moltes estrenes escèniques hagin estat ajornades o anul·lades. N’és exemple ‘Tránsitos’, una obra de David Teixidó que tenia previst estrenar-se aquest juliol al Teatre la Gleva. Tot i això, l’organització del teatre, així com els membres creadors de l’obra, han aprofitat la data per realitzar una conferència sobre el tema: “Les dissidències de gènere al teatre”. L’activista trans Teo Pardo ha estat l’encarregat de moderar la mesa rodona on han participat els directors David Teixidó i Marc Rosich, l’artista David Priego i les activistes trans llatinoamericanes Susy Shock i Delfina Martínez.
“La veu pròpia com a necessitat absoluta” – Susy Shock
L’actriu i activista argentina Susy Shock ha estat l’encarregada d’iniciar el col·loqui. Ho ha realitzat a través d’un discurs amb relació a la importància que tenen les arts escèniques per a la comunitat trans. “Històricament hem estat llegides, agenciades i acompanyades pel col·lectiu LGBTI, tot i això sempre se’ns ha negat la veu pròpia”, sentencia Shock. Afegeix que el motiu pel qual va començar a escriure com a dramaturga va ser el no sentir-se representada en cap obra artística. A més, ho realitza de forma crítica i amb una mirada política. Segons l’artista la veu pròpia esdevé “una necessitat absoluta”.
Més enllà de la prostitució i el VIH
Seguint la intervenció de Shock, la gestora cultural i activista trans Delfina Martínez s’ha manifestat sobre el debat de la representació trans i sobre qui té la legitimitat per acceptar papers trans. Tot i que opina que històricament s’ha representat a les persones trans des d’una mirada aliena, també considera que el canvi ja s’està portant a terme. “Ja comencem a participar activament en la construcció dels relats”, assegura Martínez. Tanmateix, afirma que és necessària la “pluralitat en la construcció de les històries”, amb la finalitat de rectificar l’imaginari col·lectiu. D’aquesta manera, convida al fet que els relats trans vagin més enllà de “la prostitució, ser dives o morir en relació amb la sida” i tractin tota mena de temàtiques.
D’aquesta manera, Martínez reivindica que els papers trans han de ser representats per persones trans. “Per la mateixa lògica que a ningú se li ocorre en l’actualitat fer blackface, tampoc s’hauria de permetre als actors cisgènere representar papers trans”, exposa l’activista. Així mateix, també considera necessària la incorporació de les persones trans en els espais de creació artística.
“Un actor trans hauria de poder interpretar la mateixa trama que Arnold Schwarzenegger” – Marc Rosich
El director de ‘Tránsitos’, David Teixidó, també ha exposat la seva opinió respecte a les veus trans en la cultura. Ha remarcat que el teatre s’hauria d’utilitzar com a eina de servei públic. D’aquesta manera, Teixidó considera que “el teatre ha de ser qui obri els fronts” i no qui reaccioni després del canvi quan quelcom s’ha posat de moda. De fet, considera que la temàtica trans s’ha posat de moda i que el contingut que s’ofereix és el que demana les persones cis i heterosexuals. Així doncs, es mostra a favor de les aliances amb les persones trans amb la finalitat que aquestes tinguin un paper més actiu en la creació de continguts culturals. Això, a més, permet crear un imaginari col·lectiu adequat i no des de la visió cisheteropatriarcal.
El director i dramaturg Marc Rosich ha profunditzat respecte al ja comentat per Martínez i Teixidó. Ha manifestat que els relats trans han de tenir veu pròpia i no han de parlar només sobre les realitats de la comunitat. “La mateixa trama que fa Arnold Schwarzenegger l’hauria de poder fer una persona trans” ha afegit.
Interpretació no binària
El col·loqui ha anat més enllà del teatre i les persones trans i ha obert el debat sobre les arts escèniques i les realitats no binàries. L’artista protagonista de ‘Tránsitos’, David Priego, ha estat qui ha destinat la seva intervenció a aquest tema. “Les persones que per naturalesa no ens identifiquem amb cap rol de gènere ho tenim més complicat”, lamenta Priego. Assegura que els referents fílmics són molt limitats i que, per tant, les possibilitats d’ocupació en aquest àmbit també ho són. A més, afirma que tot i que les dissidències cada cop s’entenen més, els directors cerquen personatges “que puguin agradar” a l’espectador, és a dir, personatges normatius.
