Les persones trans que compleixen condemna en les presons de Catalunya podran triar centre penitenciari segons el gènere amb el qual s’identifiquen, sense que sigui necessari que hagin fet el canvi de sexe en el Registre Civil.
Així ho han anunciat la consellera Justícia de la Generalitat, Ester Capella, al costat del conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir El Homrani, en una compareixença en la presó de dones de Barcelona Wad Ras després de signar la instrucció per la qual les persones preses podran sol·licitar el trasllat sense necessitat d’acreditar oficialment el canvi de sexe, i seran els informes del centre i la valoració dels tècnics els que decideixin si es fa o no.
Els informes del centre i la valoració dels tècnics determinaran el trasllat dels presos ‘trans’
“Els resultats han demostrat que la decisió és encertada”, ha valorat Capella després de conèixer a dues de les tres internes en Wad Ras que han estat traslladades arran de la nova normativa, i ha assenyalat que les persones ‘trans’ pateixen constantment mirades de rebuig de la societat, i que la nova normativa pretén reparar aquest mal.
La instrucció forma part del desplegament de la Llei 11/2014 pels drets LGTBI, i l’El Homrani ha considerat que dóna resposta a una demanda històrica del col·lectiu trans: “Haver de viure en privació de llibertat és ja bastant dur, i més no poder fer-ho amb persones del gènere amb el qual t’identifiques”.
Fins al moment, per a ingressar o sol·licitar el trasllat a una presó sol es tenia en compte el sexe que constava en el document d’identitat, i les persones ‘trans’ que volen fer-lo han de presentar informes psicològics i acreditar que s’han hormonat durant almenys dos anys.
Catorze persones ‘trans’ compleixen condemna en presons catalanes
El tècnic de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la víctima Miguel Ángel Esteban ha subratllat en declaracions als periodistes que per a fer el canvi de sexe en el Registre Civil cal tenir la nacionalitat espanyola, per la qual cosa moltes persones estrangeres no poden fer-ho si la legislació dels seus països d’origen no ho contempla, i ha assenyalat que “el gran mèrit de la instrucció és la capacitat de decidir de la persona”.
Hi ha un total de 14 persones ‘trans’ que compleixen condemna en presons de Catalunya i podran acollir-se a la nova normativa: fins ara, tres dones trans han estat traslladades a la presó de Wad Ras des del Centri Penitenciari de Joves i des de Brians 1.
“Estava aïllada per la meva seguretat. Per a no tenir problemes. Els homes són aquí sols i quan veuen a una dona, sigui ‘trans’ o ‘cis’, es tornen bojos”
Una de les elles és Calani, de 25 anys i nascuda al Perú, qui està a la presó preventiva i fa un mes que va ser traslladada a Wad Ras, on diu sentir-se ben acollida i “més còmoda i més alliberada” que en la presó de Brians 1, on estava abans i assegura que se sentia sola perquè troba més senzill conversar amb noies.
També valora que es puguin acollir a la nova normativa totes les persones ‘trans’, hagin o no passat per un procés d’operació: “En certs països de Sud-amèrica no, si no t’has operat i no tens nom de dona, continues sent un home”.
Paula, de 19 anys i de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), va ser traslladada de Quatre Camins a Wad Ras fa un mes i mig, i va demanar el canvi al centre de dones perquè estava en la seva anterior presó estava apartada dels interns: “Estava aïllada per la meva seguretat. Per a no tenir problemes. Els homes són aquí sols i quan veuen a una dona, sigui ‘trans’ o ‘cis’, es tornen bojos”.
La consellera Capella ha explicat, a preguntes dels periodistes, que les tres preses traslladades en Wad Ras estaven en zones específiques dels centres on complien condemna fins al moment, i ha detallat que ho feien basant-se en la instrucció de 2009 que contemplava respectar la identitat amb la qual s’identifica cada persona, ha assumit que en moltes ocasions ha comportat “sol·licitud, fer activitats sols o soles”, i que la nova instrucció evitarà aquests problemes.
Paula valora que, des del trasllat, en Wad Ras sí que pot assistir a activitats, està fent un curs d’auxiliar de perruqueria i en general se sent ben acollida per la resta preses, encara que apunta: “M’haig de dutxar sola. Això també és discriminació”.
