Un jutjat de Barcelona ha condemnat a any i mig de presó i a pagar 44.275 euros en indemnitzacions a cinc vigilants de seguretat de l’estació de tren de Sants per humiliar i assetjar laboralment a un company homosexual, entre els anys 2002 i 2003 segons publica EFE.
En la seva sentència, el jutjat penal número 23 de Barcelona condemna als processaments pels delictes contra la integritat moral i lesions psíquiques, amb l’agreujant de discriminació, però rebaixa la pena en aplicar-los l’atenuant de dilacions indegudes pel temps que la causa va estar paralitzada en instrucció.
La sentència condemna a més als processaments a indemnitzar amb 30.000 euros a la víctima pels danys morals que li van causar, així com amb altres 14.275 euros pels dies que va romandre de baixa laboral a conseqüència dels fets, d’acord amb la petició de la Fiscalia de Delictes d’Odi, que sol·licitava penes de dos anys i mig de presó per als vigilants.
D’aquestes indemnitzacions hauran de respondre les empreses de vigilància per a les quals treballaven els condemnats, com a responsables civils subsidiàries per no haver impedit aquest cas d’assetjament laboral.
Insults i mofes constants: “A Sitges només hi ha maricons i haurien de estar penjats del coll”
Segons creï provat el jutjat, des que el gener de 2002 va entrar a treballar com a vigilant de seguretat en l’estació de Renfe de Sants, la víctima va ser sotmesa a “constants vexacions consistents en insults, mofes i actes de ridiculitzacions” per motiu de la seva orientació sexual, la qual cosa va acabar derivant en una situació d’assetjament laboral, en la qual se li encarregaven les tasques més penoses i se li intentava perjudicar personalment.
“Rata d’embornal”, “a Sitges només hi ha maricons i haurien de estar penjats del coll”, “jo pego amb porra i (el denunciant) amb la bossa” o “els maricas no poden ser vigilants” són alguns dels comentaris vexatoris que dirigien els condemnats a la víctima.
De fet, el grup de treball al qual pertanyia el vigilant homosexual era conegut com els “sense oli”, mentre que els seus assetjadors formaven part d’un altre que s’autodenominava “els cap rapat o sense sangs”, un apel·latiu que segons la sentència obeïa a la seva “ideologia o manera de treballar”.
Angoixa en els vestuaris
Per al jutge, les conductes “insultants i de menyspreu” amb el denunciant eren continuades en el vestíbul de l’estació de Sants, i especialment en els vestuaris, la qual cosa va provocar “una situació d’angoixa” a la víctima, fins al punt que en més d’una ocasió va tornar a la seva casa amb l’uniforme per a evitar trobar-se amb els seus assetjadors.
A més, al denunciant se li van aplicar constants canvis en el quadrant de servei i alteracions dels seus horaris laborals, sense que els seus superiors adoptessin cap mesura per a “remeiar aquesta situació laboral”, la qual cosa va motivar que estigués de baixa mèdica entre febrer i maig de 2002 per un trastorn d’ansietat.
Una vegada es va reincorporar al servei en l’estació de Renfe de Sants, segons la sentència, van continuar les conductes vexatòries: els condemnats li col·locaven llaços i mocadors de color rosa en la seva taquilla personal, així com dibuixos de contingut obscè, i li dirigien tota classe de “comentaris despectius”.
La situació d’assetjament laboral va empitjorar, afegeix el jutge, atès que el denunciant va ser destinat pel seu cap d’equip a serveis de “càstig”, com treballar al descobert sota la pluja o en les denominades “estacions mortes”, sense tot just passatgers.
Capítols concedits plenament pels superiors de l’empresa
En altres ocasions, el cap d’equip no recollia l’arma reglamentària del vigilant en finalitzar el seu servei per a provocar que perdés l’últim tren de retorn a la seva casa de Sitges, una situació de “persecució laboral” que segons el jutge es va prolongar fins a juny de 2003.
La víctima va denunciar llavors els fets a la UGT, per la qual cosa l’empresa va obrir una recerca que va resoldre després de concloure que els fets no havien quedat acreditats.
Arran d’una denúncia sindical a Inspecció de Treball, l’empresa de vigilància va ser sancionada amb 12.000 euros per una infracció molt greu en matèria de vulneració de drets, però posteriorment la multa va ser revocada pel jutjat.
Mentrestant, van prosseguir les amenaces, vexacions i discriminacions a la víctima, “consentides plenament pels superiors de l’empresa”, segons la sentència, la qual cosa li va causar una nova baixa mèdica entre agost de 2003 i gener de 2004.
