08/04/2020 - Aleix Jaime
*conté spoilers*
‘La Casa de Papel’ va tornar a Netflix el passat divendres amb una quarta temporada carregada d’acció. La seva estrena ha estat una de les més esperades de l’any i tot i que no ha acabat de convèncer a la crítica, ha rebut una gran benvinguda per part del públic. Tot i això, no s’ha salvat de la polèmica.
En aquesta nova temporada hem conegut la història de Júlia, una noia transgènere, interpretada per l’actriu cisgènere Belén Cuesta. La primera aparició d’aquest personatge és en la tercera temporada tot i que aleshores no va tindre quasi diàleg i ni importància a excepció d’uns plànols on l’enfocaven. En la nova temporada el personatge agafa més pes i amb ell s’ha qüestionat de nou de quina forma està donant visibilitat a les persones trans amb actrius CIS.
La representació LGBT a la sèrie sempre ha estat present, ja que els personatges Helsinki i Palermo, interpretats per Darko Perié i Rodrigo de la Serna respectivament, formen part del col·lectiu. Tot i això, aquesta temporada ha incorporat un personatge trans, la Julia, també coneguda com a Manila. El problema recau en el fet que la interpretació d’aquest personatge ens ve en mans de la guanyadora del Goya 2020 Belén Cuesta, actriu cisgènere. Aquest fet ha provocat una gran polèmica a les xarxes socials respecte a la decisió de l’actriu d’acceptar aquest paper i sobre l’errònia visibilitat que ha intentat fer la sèrie.
Belen Cuesta a El Español: “Una actriu cisgènere pot fer de dona trans i viceversa”
Belén Cuesta, en resposta a les crítiques, va concedir una entrevista a El Español. En aquesta defensava la seva decisió d’acceptar el paper. “Una actriu cisgènere pot fer de dona transgènere i una dona transgènere pot fer de dona cisgènere”, declara l’actriu. Es tracta d’un argument que no se li havia rebatut. És cert, està interpretant un paper de dona. Tot i això, no està tenint en compte la precarietat laboral i la desigualtat d’oportunitats que pateix la comunitat trans. Cal remarcar que la taxa d’atur d’aquest col·lectiu supera el 80% i que la restant només opta a feines precaritzades.
¿No había una actriz trans en toda España, o aún fuera de ésta, que pudiera hacer el papel de Manila?#LaCasaDePapel4
— Nano del Chuy (@nanodelchuy) April 5, 2020
¿Cuántos intérpretes cis han hecho un papel trans? La lista es larga. ¿Cuántos intérpretes trans han hecho un papel cis? Pues eso. El debate es que los intérpretes trans no cuentan con las mismas oportunidades que los intérpretes cis.
— Rubén Serrano (@RubenSerranoM) April 5, 2020
Es tracta d’un debat que es va tenir en compte a un capítol de ‘Paquita Salas’, on la mateixa actriu també col·labora. En aquest el personatge trans interpretat per l’actriu Laura Corbacho (també trans) es posicionava totalment en contra de decisions com la que ha dut a terme Belén Cuesta. És per això que ha impactat encara més a les xarxes socials. En un directe via Instagram, l’actriu de ‘Paquita Salas’, afirmava que entenia el discurs de Cuesta, però que es tractava d’una situació utòpica. “El dia que jo opti a papers de dones cis, llavors acceptaré que ens treguin els quatre papers que existeixen de dones trans”, declarava Corbacho. També ho explicava a la sèrie en què es va donar a conèixer:
Creo que en #LCDP4 deberían haber visto esta escena de #PaquitaSalas sobre las actrices trans pic.twitter.com/B0gscbSxJJ
— Cristian Quijorna (@cquijorna) April 5, 2020
La incorporació d’una persona trans a una sèrie com ‘La Casa de Papel’ no només suposaria una correcta representació de la comunitat, sinó que esdevindria una gran ocasió per una actriu que no compta amb les mateixes oportunitats a la indústria.
Hem d’agrair aquesta visibilitat?
És cert que la plataforma de Netflix ofereix moltes oportunitats a noves històries i ha visibilitzat, en alguns casos, la lluita feminista o la del col·lectiu LGBT. Tot i això, l’audiència ens hem de mostrar crítics i no permetre segons quina representació. I és que aquesta vegada la sèrie de Vancouver Produccions ha mostrat tenir pocs coneixements al respecte i ha realitzat una cobertura irresponsable.
Aspectes com la repetició i referències al deadname d’una persona trans o la constant “acceptació” per part de la resta de personatges mostren i reafirmen, de nou, el poc espai trans que hi ha en el món laboral i, en aquest cas, en el procés creatiu i d’elaboració d’una sèrie com és ‘La Casa de Papel’.
